Reflexio sobre comunicacio educativa

Tal i com ho planteja Martínez de Toda, l’educació per la comunicació ha d’apostar pel subjecte que més ho necessiti, aquell que pot quedar al marge de l’educació i a la vegada al marge de la participació de la societat i de la seva pròpia cultura. Aquest subjecte ha d’estar alfabetitzat mediàticament, que pugui conèixer els llenguatges audiovisuals per poder entendre el missatge de l’autor i de la cultura que s’estigui creant. Que sigui conscient de la realitat que l’envolta i de que poden haver-hi situacions que no son com ens ho volen transmetre, sinó que aquestes situacions venen distorsionades. Ha de ser un subjecte actiu a l’hora de rebre aquesta informació que prové dels mitjans de comunicació, ja que ha de poder tenir els recursos necessaris que contrastar aquesta informació i poder reconstruir-la, ha de tenir una curiositat activa per tot allò que l’envolta i d’alguna manera o altra l’afecta. Ha de ser un subjecte crític davant de tota aquella informació que pot arribar distorsionada per part dels alts poders, ja siguin religiosos, polítics, etc, aquest subjecte es qüestionarà tota aquella informació que provingui dels mitjans de comunicació sempre i quan aquesta informació no respecti els valors propis ni les informacions rebudes per altres fonts. El subjecte social ha de saber relacionar-se amb la seva societat més propera com: l’escola, la família, els mitjans de la comunicació, la societat en general. Ha de treballar conjuntament, fomentant la solidaritat, la participació i la cooperació. Ha de defensar no només els seus propis interessos sinó també aquells interessos que no li poden afectar directament, però que si poden afectar a sectors de la societat més desprotegits. El subjecte creatiu ha de saber produir missatges originals que siguin útils per la societat i que promoguin els valors acceptats per la comunitat. Cada ciutadà té el dret de participar en la construcció de la seva pròpia cultura i poder utilitzar els mitjans necessaris per donar a conèixer el seu pensament.

Per Freire l’alfabetització de les masses és un projecte polític pel qual homes i dones estan en el seu dret i sota la seva responsabilitat de no només llegir, comprendre i poder transformar les seves pròpies experiències, sinó també de reconstruir la seva relació amb la societat. El llenguatge és l’eina que podrà facilitar les demandes de les persones que malauradament estiguin “oprimides”, “sense veu”. L’escolta per part dels educadors serà un valor important per poder mantenir una igualtat entre persones, que no hi hagi una superioritat per part de qui tingui el poder. Una educació basada en la igualtat haurà de fomentar l’intercanvi d’idees, poder debatre temes, que l’educand adquireixi els mitjans necessaris per poder tenir un pensament propi, etc.
La comunicació educativa ha de tenir present els diferents aspectes que he parlat anteriorment per poder facilitar que les persones tinguin un pensament propi, que es basi en uns valors i una ideologia pròpia de la persona i que a la vegada estigui inscrit en un marc acceptat per la societat a la que pertanyi, fomentant el respecte i la solidaritat envers a l’altre.
Nosaltres com a educadors/res socials hem de fomentar aquesta comunicació educativa per transmetre un esperit crític davant d’aquelles situacions que puguin afectar a aquelles persones amb les que puguem acompanyar durant el seu propi procés, per que siguin capaces d’entendre la seva realitat i de poder trobar eines que els hi puguin servir per poder fer un canvi i millorar la seva situació.
L’educació farà més lliures a les persones.

Les noves tecnologies utilitzades pels Educadors/es Socials

Les noves tecnologies utilitzades pels Educadors/es Socials :

Les Educadores i els Educadors Socials han de ser conscients de les mancances que molta gent pot tenir, i per part seva, han de poder millorar el seu coneixement envers les TICs per poder oferir aquells recursos tecnològics que les persones amb les que treballarà poden necessitar. Hi ha certs col•lectius que tenen certa dificultat i que per circumstàncies externes a ells i elles, s’han vist separats/des de l’evolució constant en que la nostra societat està sotmesa.

Dins d’aquests col•lectius podem parlar de la gent gran, que per motius de la guerra i de que han hagut de treballar força per poder tenir cura de la seva família, han vist renegada la seva pròpia vida, deixant de banda tots aquells aspectes relacionats amb les noves tecnològics i dificultant qualsevol accés a les TICs. Moltes d’aquestes persones, sobretot les dones, no han tingut la possibilitat d’anar a l’escola i aprendre a llegir ni escriure. Per aquest motiu considero que com a Educadors Socials, hem de facilitar espais i eines perquè aquelles persones que estiguin interessades en aprendre nous coneixements puguin accedir a ells. Gràcies al bon treball dels professionals socials i de ser capaços d’extreure aquells interessos personals de la gent gran, es podrà aconseguir una satisfacció d’aquests i de com la seva autoestima es veu incrementada, estic segur que l’edat no és cap motiu per poder aprendre adequadament, això si, s’ha de respectar cada ritme, ja que hi haurà gent que vagi amb més rapidesa que altres.
Els/les Educadors/res Socials també necessiten una alfabetització digital que els hi permeti una correcta utilització de les TICs en les activitats professionals i personals, d’aquesta manera estaran preparats professionalment per l’elaboració de qualsevol activitat que puguin necessitar les persones amb les que treballaran. Necessiten tenir coneixements de les TICs per poder utilitzar els programes i els recursos d’Internet, però a més, necessiten adquirir competències didàctiques per l’ús de tots aquests medis de les noves tecnologies en els diferents rols en el que els/les Educadors/res Socials es poden trobar com mediador, orientador, assessor, tutor, font d’informació, organitzador d’aprenentatges, model de comportament a emular, motivador, etc…en definitiva, saber utilitzar-les per facilitar el desenvolupament personal de les persones i grups amb les que treballaran.
Les TICs poden ajudar als /a les Educadors/res Socials a elaborar activitats que vagin dirigides especialment a contribuir en la millora de la formació dels estudiants i de les persones amb les que treballarem. Podem millorar els nostres aprenentatges i d’aquesta manera podem aconseguir i oferir totes aquelles possibilitats que les persones amb les que treballarem poden necessitar.
Les competències tècniques que un/a Educador/a Social hauria de tenir serien uns coneixements bàsics dels sistemes informàtics i de les xarxes de les que poden disposar. Han de saber gestionar els equips informàtics. Tenir accés a les font d’informació i recursos de suport TIC (revistes, portals especialitzats, webs temàtiques, foros, etc…) dirigits a la formació continuada dels formadors.
Han de saber integrar recursos TICs en les plans docents i programes formatius. Ensenyar als estudiants a que aprenguin per si mateixos utilitzant les TICs, que sàpiguen els que aquestes els hi poden aportar i el que no, i a la vegada han de saber transmetre un esperit crític davant les noves tecnologies, i que les persones puguin diferenciar aquelles que són de positives de les negatives, també a l’hora de saber seleccionar la informació bona de la que no ho és tant.
L’actitud dels/de les Educadors/res Social ha de ser oberta, crítica davant els aspectes negatius de la nostra societat, ha d’estar disposat a un aprenentatge continu i a una actualització permanent. Ha d’actuar amb prudència amb l’ús de les TICs, ja que si no es fa una utilització responsable, en comptes de ser un instrument útil i positiu, podria convertir-se en un instrument destructiu.