Tal i com ho planteja Martínez de Toda, l’educació per la comunicació ha d’apostar pel subjecte que més ho necessiti, aquell que pot quedar al marge de l’educació i a la vegada al marge de la participació de la societat i de la seva pròpia cultura. Aquest subjecte ha d’estar alfabetitzat mediàticament, que pugui conèixer els llenguatges audiovisuals per poder entendre el missatge de l’autor i de la cultura que s’estigui creant. Que sigui conscient de la realitat que l’envolta i de que poden haver-hi situacions que no son com ens ho volen transmetre, sinó que aquestes situacions venen distorsionades. Ha de ser un subjecte actiu a l’hora de rebre aquesta informació que prové dels mitjans de comunicació, ja que ha de poder tenir els recursos necessaris que contrastar aquesta informació i poder reconstruir-la, ha de tenir una curiositat activa per tot allò que l’envolta i d’alguna manera o altra l’afecta. Ha de ser un subjecte crític davant de tota aquella informació que pot arribar distorsionada per part dels alts poders, ja siguin religiosos, polítics, etc, aquest subjecte es qüestionarà tota aquella informació que provingui dels mitjans de comunicació sempre i quan aquesta informació no respecti els valors propis ni les informacions rebudes per altres fonts. El subjecte social ha de saber relacionar-se amb la seva societat més propera com: l’escola, la família, els mitjans de la comunicació, la societat en general. Ha de treballar conjuntament, fomentant la solidaritat, la participació i la cooperació. Ha de defensar no només els seus propis interessos sinó també aquells interessos que no li poden afectar directament, però que si poden afectar a sectors de la societat més desprotegits. El subjecte creatiu ha de saber produir missatges originals que siguin útils per la societat i que promoguin els valors acceptats per la comunitat. Cada ciutadà té el dret de participar en la construcció de la seva pròpia cultura i poder utilitzar els mitjans necessaris per donar a conèixer el seu pensament.
Per Freire l’alfabetització de les masses és un projecte polític pel qual homes i dones estan en el seu dret i sota la seva responsabilitat de no només llegir, comprendre i poder transformar les seves pròpies experiències, sinó també de reconstruir la seva relació amb la societat. El llenguatge és l’eina que podrà facilitar les demandes de les persones que malauradament estiguin “oprimides”, “sense veu”. L’escolta per part dels educadors serà un valor important per poder mantenir una igualtat entre persones, que no hi hagi una superioritat per part de qui tingui el poder. Una educació basada en la igualtat haurà de fomentar l’intercanvi d’idees, poder debatre temes, que l’educand adquireixi els mitjans necessaris per poder tenir un pensament propi, etc.
La comunicació educativa ha de tenir present els diferents aspectes que he parlat anteriorment per poder facilitar que les persones tinguin un pensament propi, que es basi en uns valors i una ideologia pròpia de la persona i que a la vegada estigui inscrit en un marc acceptat per la societat a la que pertanyi, fomentant el respecte i la solidaritat envers a l’altre.
Nosaltres com a educadors/res socials hem de fomentar aquesta comunicació educativa per transmetre un esperit crític davant d’aquelles situacions que puguin afectar a aquelles persones amb les que puguem acompanyar durant el seu propi procés, per que siguin capaces d’entendre la seva realitat i de poder trobar eines que els hi puguin servir per poder fer un canvi i millorar la seva situació.
L’educació farà més lliures a les persones.
Fran78's Blog 